GRÀCIES ALS MÚSICS DE COLORS I A LA RAQUEL PER DEIXAR-ME ENTRAR EN EL VOSTRE PETIT MÓN. DURANT AQUESTS MESOS HEM BALLAT, HEM CANTAT, HEM RIGUT, HEM PLORAT D'EMOCIÓ, HEM SOMIAT... GRÀCIES PER TOT EL QUE M'HEU ENSENYAT I SOBRETOT PER L’AMOR I L’ESTIMA QUE M'HEU TRANSMET. NO US OBLIDARÉ MAI. OS ESTIM A TOTS!!

dijous, 28 de març del 2013

Projecte de millora al CEIP s'Olivera!


El claustre del centre s’Olivera és reflexiu i compromès amb l’educació, de manera que sempre busquen millorar la seva tasca educativa així com les diferents estratègies metodològiques, els espais, els materials i els recursos.

Després de reflexionar durant aquests primers mesos i de reunir diferents propostes, l’equip directiu (la directora i la cap d’estudis) ens han transmet un gran desig que voldrien aconseguir a l’escola. És per això, que han pensat que nosaltres podríem iniciar aquest camí a través del projecte de millora que hem d’elaborar durant el període de pràcticum. Es tracta de la documentació de les vivències i de les accions dels infants, així com la seva justificació teòrica.

És per això, que ens han demanat elaborar  una documentació rica i de qualitat sobre els diferents racons intercicle que es fan a infantil i primer de primària, observant, fent fotos i creant plafons que narrin les experiències dels infants. 

Així doncs, al llarg d’aquests mesos treballarem en la documentació dels diferents racons (de construcció, de joc simbòlic, de la llum, de jocs compartit, d’experimentació, d’informàtica, etc.) a través del registre fotogràfic, audiovisual i escrit, a fi d’elaborar un material d’acord amb la necessitat sorgida al centre. 

dijous, 21 de març del 2013

Tutoria de pares: treballant en xarxa


Una de les situacions en les quals he pogut participar en la dinàmica general del centre, ha estat durant la jornada d’avui, en la qual he pogut assistit a una tutoria de pares. Allò especial d’aquesta reunió, és que l’infant en qüestió està derivat a l’EOEP degut a algunes mancances observades en el seu desenvolupament maduratiu. És per això, que aquesta tutoria m’ha permès, a més a més, establir contacte amb altres professionals que col·laboren a l’escola com ara l’AL (Audició i Llenguatge) i la Psicoterapeuta de l’equip psicopedagògic que ve al centre una vegada a la setmana, a part de la tutora d’aula, mestra d’Educació Infantil. 

Personalment, m’ha semblat molt interessant l’assistència a aquest tipus de reunió, ja que he pogut percebre la gran labor que hi ha darrera de cada infant. Diversos professionals, treballen en xarxa per aplicar els seus coneixements en benefici dels infants, i garantir-los un desenvolupament òptim i harmònic, així como una educació de qualitat tot i salvant les dificultats. D’aquesta forma, s’adapten a les necessitats pròpies de cada infant i permet realitzar una visió més global i holística en la que entren en joc diferents entitats que observen, disposen materials, generen coneixements, identifiquen i avaluen el propi nen, en benefici seu. 

dimarts, 19 de març del 2013

Cafè-tertúlia sobre sexualitat infantil


Avui, després de la jornada escolar, he pogut participar en la dinàmica general del centre assistint a la reunió d’exclusiva convocada a mode de cafè-tertúlia amb les famílies, com ja  veníem anunciant a entrades anteriors
















La temàtica sobre la qual es centraria el tema era la sexualitat infantil. Es tracta d’un tema que van proposar les pròpies famílies com a resultat de la desconeixença de les fases típiques d’aquest desenvolupament, i la falta de recursos per contestar les curiositat i preguntes plantejades en aquestes edats com ara; d’on venen els fills, per on surten, com entren, etc. Alguns dels articles que vam disposar per tal d’ampliar la informació per a les famílies envers aquest tema, són els següents:

-           Autoexplorarse
-           La masturbació infantil
-           La sexualidad infantil


Certament, tot i l’escassa previsió d’assistents en un primer moment, la veritat és que vam quedar sorpreses de l’èxit en quant al nombre de participants (17 famílies de 26), més de la meitat!. Això va donar lloc a una gran varietat d’opinions, comentaris i experiències diverses sobre les pròpies vivències. El clima va ser relaxat i les mares van poder expressar les seves pors, inquietuds i falta d’experiències en alguns casos. D’aquesta forma, es propicià el compartir estratègies i recursos per gestionar diferents situacions, la qual cosa va generar una gran complicitat entre les famílies i nosaltres com a tutores del grup. Algunes de les fonts d’informació pels adults, que van aportar les pròpies famílies, per saber abordar aquestes situacions són:

-           Llibres infantils a Érase Una vez
-           Associació RANA
-           Reportatges del National Geografic “En el vientre materno”
-           Sèrie de Érase una vez el cuerpo humano

En quant a la meva participació, he de dir que vaig fer diverses intervencions en les quals vaig parlar sobre la importància que siguin les pròpies famílies qui parlin  obertament del tema amb els infants per tal d’evitar altres fons menys no dessitjables com ara Internet, ser clar i sincers en les nostres explicacions adaptades a la seva edat madurativa, fer-los entendre que l’exploració en aquestes edats és normal però que han de vigilar on i quan ho fan, i que no tracten de buscar el plaer carnal del adults, sinó simplement és una manera de calmar les seves ansietats i frustracions, etc.

Finalment, m’agradaria destacar que vaig aprendre molt de la meva tutora de pràctiques en aquesta reunió, en quant a com gestionar i dur a terme una reunió d’aquesta magnitud, com respondre davant diferents preguntes i sobre tot davant un tema tan controvertit com és la sexualitat infantil, i sobre tot a com redirigir els diàlegs sense entrar en casos personal i no nombrar a infants concrets. Bon treball Raquel!

Reorganització dels espais d'aula


Una de les situacions en les quals he pogut col·laborar en l’organització, ambientació i millora dels espais de l’aula, amb la meva tutora de pràctiques, ha estat durant la jornada d’avui.

Arran d’una necessitat manifestada per la Raquel en quant a la distribució dels espais de classe, vaig proposar-li fer una remodelació d’aquesta per tal de millorar la disposició del mobiliari. Tot va començar, perquè una de les prestatgeries amb material plàstic, estava col·locada bastant lluny del racó de plàstica. Això, va motivar tota una remodelació de l’aula per tal d’aconseguir uns espais acollidors i accessibles.  
Racó de plàstica

Abans
Ara


Així doncs, els primer que li vaig proposar era canviar la zona de projectes, ja que allà on estava em semblava un espai massa petit i una zona de poca rellevància a l’aula. La meva proposta era centrar aquell racó a la part més visible de l’aula; baix la cristallera principal. Aquest nou espai, ompliria de lluminositat i vida a la part de treball més important; els projectes. Anteriorment, el que hi havia a aquella zona era el racó de feines inacabades de manera que, al canviar-les de lloc, ara no seria el primer que es veuria. També vam atracar l’armari causant del “caos” al racó de plàstica.

 Racó de projecte

Abans
Ara



Ara
Abans























Racó de feines inacabades




Ara
Abans













Finalment, un altre espai que vam millorar és la paret de fora de l’aula en la que es troba la informació per a les famílies. Teníem la sensació que aquella zona estava massa plegada documentació vària, que no permetia centrar la mirada en cap banda en concret. És per això, que probablement les famílies no podien assabentar-se d’aquella informació de major rellevància, a no ser que ho diguéssim de paraula. Per tant, a la caiguda de la tarda, desprès de la reunió d’exclusiva en la que vam fer el cafè-tertúlia, vaig començar a folrar la paret amb aeronfix d’un color cridaner (groc), llevar alguns papers menys importants i reservar una zona fixa, amb aeronfix de color lila, en la que es trobaria la informació de màxima prioritat i a on haurien de mirar diàriament. En aquella zona, vaig posar dos folis plastificats per tal que poguéssim escriure amb retolador especial que desprès es pogués esborrar.

Zona d'informació per a les famílies

Zona en la que ara està la informació
Abans
Abans
Ara
Ara

dilluns, 18 de març del 2013

Informació per a les famílies!


Una de les situacions en les quals he pogut col·laborar i participar activament durant moments quotidians de la vida d’aula amb la meva tutora, ha estat avui durant el moment d’acomiadament dels infants.

Pròximament, es durà a terme una reunió amb les famílies, que es realitzarà a mode de cafè-tertúlia en el qual es pretén tractar alguns temes d’interès o que preocupin a les famílies d’una manera distesa, amb cafè i pastes. Es tracta per tant, d’una conversa amable, allunyada del típic format magistral en la que tots els convidats parlen, comenten, aporten dubtes i coneixements, etc.

Així doncs, em vaig oferir encarregar-me de fer la sortida i assumir la tasca de recordar a les famílies la importància de l’assistència a aquest tipus de reunions, convidar-los a portar alguna cosa per berenar, i establir un número aproximat d’assistents.

És sabut, l’escassa participació de les famílies davant reunions rutinàries que, en principi, no tracten casos particulars dels propis infants, sinó de la infància en general. Per tant, era d’esperar la reticència que van mostrar molts d’ells davant la proposta, altres que ni tan sols ho sabien, i alguns pocs que van confirmar la seva assistència. El tema de l’absència dels pares en aquest tipus de reunió, és una qüestió que preocupa i enfada a la meva tutora. És per això, que vaig oferir-me a assumir aquest càrrec. Finalment, mencionar que tot i alguns comentaris desafortunats per part d’algun progenitor, la tasca no va anar nada mal i la meva comesa estava feta. Ara haurem d’esperar quin serà el nombre real d’assistents!. 

divendres, 15 de març del 2013

Sortida al Centre de Vila




Avui hem realitzat l’esperada sortida al Centre de Vila on la Mamà d’un dels infants de la nostra classe, ens han convidat per conèixer una mica més a fons aspectes relacionats amb la medicina.

Desprès de vàries setmanes preparant les preguntes sobre aquells aspectes que ens plantejaven dubtes i sobre els quals volíem investigar, vam tenir l’oportunitat de realitzar-les, ja que ens van anar responent a mesura que fèiem la visita pels diferents espais del centre. Algunes de les interessants estàncies que vam poder visitar són: la sala de boxes, on van els pacients més malalts i ens vam poder mesurar la tensió; la sala on fan gimnàstica les embarassades on vam poder veure a un bebè dins la panxa de la mare, escoltar el bateig del seu cor i ens van mostrar amb un bebè i l’estructura dels ósos d’una pelvis de joguina, com surten; la sala de pediatria on vam poder veure a un bebè amb una setmana de vida; la sala del dentista, en la que ens mostrar com de sana estava la boca d’una de les nenes; i finalment, vam poder pujar a una ambulància i ens van mostrar què hi ha dins i perquè serveix la sirena!

Al llarg del recorregut, els infants van aprendre moltes coses i molt interessants sobre el funcionament d’un centre de salut, aspectes relacionats amb les malalties i la seva cura, així com el funcionament del propi cos humà. Va ser una experiència inoblidable que els ha omplert d’entusiasme i de voler sabre, conèixer i investigar més i més sobre aquest emocionat món. Només cal sentir la conversa d’una de les nens dient-li a una altra amb cara de satisfacció: “¡És la mejor escursión de mi vida!”. I què millor agraïment que fer-ho públicament al Diari d’Eivissa; gràcies treballadors del Centre de Vila!.


dijous, 14 de març del 2013

Observació d'una sessió de psicomotricitat!


Avui els infants de p5 fan desdoblament i alhora batedora. D'aquesta forma, es mesclen la meitat de pastissers amb la meitat de músics, així que mentre que uns fan psicomotricitat els altres tenen música o conte. Avui m’he anat amb la Cati, tutora dels pastissers, a veure com fan la psicomotricitat. Aquesta la realitzen en el pavelló cobert on fan educació física els més grans.

El desenvolupament de la sessió ha estat el següent:

-          Rotllana per recordar els nombres dels infants i les normes.
-          Tirar sa torre.
-          Joc lliure
-          Introducció de teles, cordes i totxos.
-          Recollir i montar la torre.
-          Rotllana per explicar a què hem jugat.
-          Relaxació amb pilotes de tenis fent massatges. 

M’he adonat que les sessions de psicomotricitat són moments molt interessant per observar, ja que pot treure molta informació dels infants, el nivell maduratiu en que es troben i, sobre tot, les relacions socials que estableixen amb els seus companys. Algunes de les anotacions que he pres dels infants de la meva classe són les següents:


-       (A), (U), (Ll) i (N) juguen juntes a gatets (joc simbòlic). Na (A) és el gatet mare i  passeja als seus bebès gatets (Ll i N). Na (U) és una altre bebè però gos i mai el saca a passejar perquè sempre se porta malament. Na (A) adopta una actitud molt dominant davant les seves companyes. Ella estableix les regles del joc, diu qui ha de representar cada personatge i què han de fer. Empra expressions com ara: “a ver, a sentarse todas!”, “(U) ven! Ponte en medio!”, “Tú allí!” d’una manera molt prepotent. A més a més, he observat que sempre li atribueixen el paper dolent a la (U) (ex. Ser l’únic gos i estar sempre castigada sense passejar, posar-li el gat negre que li farà perdre a les cartes, etc.) i que la repudien molt. 

     
-       (M), (C), (Al) i (Ni) juguen a que són gatets perduts però valents, que viuen a un castell que han construït amb els matalassos (joc simbòlic). Fan un treball molt col·laboratiu en el que totes participen i decideixen. A la rotllana, durant el moment d’explicació del que han fet, la (C) ha dit que la (M) era la princesa i jo els he demanant si ho havien decidit entre totes i han dit que sí, i que desprès anaven canviant. La (M) és una nena molt idolatrada i sempre la busquen per seure al seu costat. M’ha cridat l’atenció que la (Ni) volia el vestit exactament igual que el de ella, tot i que li he dit que totes ho duien diferent, no la he aconseguit convèncer.

-     La (R) té molt bones idees. Ha construït diferents jocs amb els matalassos i les cordes i també s’ha inventat les regles. M’ha cridat l’atenció que juga tota sola. Quan li vaig proposar que convidés a algú a jugar, li va dir a la (Ll) però aquesta estava molt centrada en el seu joc. Desprès li va dir a dues nenes de la classe dels pastissers però no van acabar de fer un joc compartit. Tot això em fa pensar que la (R) presenta dificultats en les relacions socials amb els seus companys, com si no trobés el seu joc. A més a més, busca molt l’aprovació de l’adult, ja que constantment em mirava o me venia a buscar per mostrar-me el que havia fet.          

dimarts, 12 de març del 2013

Reunió de Comissions: Sala de materials!


Una de les situacions en les que he pogut col·laborar en la organització, gestió i manteniment dels espais del centre, ha estat avui gràcies a la meva participació amb la comissió de materials, la qual té assignada la meva tutora.

Alguns dimarts al mes, tot el claustre s’agrupa per comissions i realitzen la feina que tenen assignada. Aquestes tasques les elegeixen els propis mestres en les reunions de principi de curs. En el cas de la meva tutora, ella s’encarrega de la Comissió del Material juntament amb 4 mestres més. Les seves funcions estan enfocades en el material i consisteixen en ordenar-lo i organitzar-lo, veure què falta per realitzar comandes, demanar més, retirar el que estigui en mal estat o gastat, obrir els paquets dels nous materials i col·locar-los, etc.

Personalment, em sembla molt interessant aquesta proposta, que no sé si es realitzen a altres centres però crec que es tracta d’una iniciativa que fomenta la cooperació i garanteix l’estabilitat, equilibri i ordre del centre, ja que com podem veure, les diferents comissions engloben tots els aspectes d'especial rellevància del centre com ara: mediambiental, TIC, farmaciola, reutilització, biblioteca, seccions europees, material sortides (gestió), cafè, imatge/estètica, fotos, material, material romput, hort, racó pares, plafons.

divendres, 8 de març del 2013

M'encarrego del moment de la sortida!


Avui la meva tutora ha hagut d’anar-se’n abans d’hora perquè tenia cita amb el metge. És per això, que he agut d’assumir amb ajuda de la Pepi, mestra de suport, una de les rutines de la vida diària més destacats; la sortida dels infants.

Com ja sabem, els moments d’entrada i sortida de l’aula és un dels més importants, ja que es tracta de situacions informals de relació i conversa amb les famílies i en les quals els podem informar de qualsevol aspecte rellevant sobre els seus fills durant la jornada.

Cal destacar, que degut al retrobament amb els pares i l’emoció de finalitzar el temps d’escolar, es tracta d’un moment de vertadera acció i moviment, que s’ha de saber llevar i dirigir sense nerviosisme ni agitació per part de la mestra. És per això, que he tractat de mostrar-me serena i confiada a l’hora de cridar als infants i parlar amb els pares sobre alguns aspectes que els havia de comentar sobre els seus fills, com per exemple que havíem observat poll a una de les nenes, etc. 

A més a més, també m’he encarregat de repartir unes fulles d’informació de l’AMIPA del CEIP S’Olivera en la qual es convida a les famílies per tractar alguns temes, i a cobrar els sous per pagar l’autobús de la sortida que tenim prevista el proper divendres dia 15 al Centre de Vila.

En definitiva, me vist bastant desembolicada en la gestió i organització de la sortida i acomiadament dels infants, ja que jo he fet tota sola i només he necessitat l’ajuda de la Pepi per saber quin era el fill d’alguns dels familiars que encara no coneixia. Així que pots estar tranquil·la Raquel que tot ha estat controlat i ha sortit molt bé! J    

dijous, 7 de març del 2013

Què voldria saber d'un centre de salut?


Avui m’he encarregat de dur a terme la meva primera activitat a l’aula, responsabilitzant-me així del grup d’infants en períodes cada vegada més llargs. Aquesta proposta, està relacionada amb una sortida que realitzarem el proper dia 15 d’aquest mes al Centre de Salut de Vila. La meva comesa, consistia en explicar què aniríem què veuríem al centre de Vila com ara la sala d’urgències, una ambulància per dins, escoltar els batecs d’un nadó al ventre de la mare, etc.

Per tal de fer partícips als infants, he demanat voluntaris per tal que llegissin el que deia la nota informativa per a les famílies. Algunes de les estratègies que he emprat, consistien en anar marcant amb el dit les grafies per tal d’ajudar-los a llegir, també els anava fent preguntes a la resta per tal de comprovar si estaven atents i escoltaven als seus companys, etc. A continuació, els he explicat que com a feina per casa havien de pensar preguntes que li volguessin fer als professionals que allí trobaríem.


Finalment, els he repartit un altre paperet en el que hem pensat que escriguessin el preu de l’autobús; “4 Euros”. Com a anècdota, cal destacar que els vaig demanar si tenien alguna idea del cost i un infant va dir que 2 Euros. Vaig aprofitar això per fomentar la competència matemàtica en una situació funcional i significativa donant-los la pista que eren 2€ d’anada i 2€ més de tornada. Ràpidament l’infant va fer el càlcul matemàtic encertant que havien de portar 4€!.  


Personalment, m’he vist bastant resolta a l’hora de plantejar les propostes i reconduir les diferents situacions sorgides per tal de mantenir l’atenció dels infants i que entenguessin què faríem a l’excursió. Algunes d’aquestes estratègies les he adquirit per mitjà de l’observació de la meva tutora en aquestes primeres setmanes. Cal destacar però, que la part de lectura probablement s’ha allargat massa i s’ha fet una mica pesat per a la resta de nens. Finalment, he pogut comentar amb la Raquel les seves observacions i puc dir que estic molt satisfeta de la meva actuació i la resposta rebuda per part dels infants.         

dilluns, 4 de març del 2013

"Raíces y Alas", de Marta Yanini





Avui he pogut cooparticipar amb la meva tutora d’aula en la posada en pràctica d’una proposta molt interessant que vam planificat la setmana passada. Aquesta consistia en que els infants anessin amb les seves famílies durant el pont de Març a visitar una exposició de quadres dirigida per infants i adults de la Marta Yanini titulada “Raices i alas” al Club Diari d’Eivissa, i desprès realitzessin alguna producció plàstica (quadres, dibuixos, escultures, fotos, etc.) i mostrar-los a la resta de companys a mode d’exposició.

Gràcies a la visita, la Raquel i jo vam poder fer moltes fotos als quadres, observar la barreja tan interessant de materials com ara venes d’escaiola, cartró, palets, etc., i els colors que emprava. Fins i tot vam poder parlar amb ella i ens va explicar algunes de les seves tècniques com ara emprar làtex per tal que les venes no caigueren al assecar-se, entre d’altres.

La veritat és que ha estat una proposta molt lúdica i motivadora pels infants que ha permès treure d’ells la seva part més creativa i aprendre altres formes d’expressió plàstica i sensorials. A més a més, gràcies al fet d’exposar les seves creacions davant la resta de companys, s’ha afavorit la part de relació social, les habilitats comunicatives i competència lingüística dels infants. Es tractava per tant, d’una iniciativa molt interessant perquè ha afavorit el pensament abstracte, en el moment en que han de recordar el que han fet i posar-li paraules, també a potencia la memòria, el raonament, a la pèrdua de vergonya, a la producció de frases cada vegada més complexes, i l’expressió oral, i les famílies s’han vist implicades en la consecució de tot aquest procés.   

Així doncs, podem dir que la proposta ha estat tot un èxit, ja que pensem que els infants s’han enriquit molt amb els quadres que han vist i que desprès han pogut representar realitzant produccions d’allò més diverses i creatives des d’un quadre a llenç, fins a una escultura amb fang, palles i esponges de mar! A més a més, gràcies a aquesta experiència hem pogut conèixer altres materials, que ens han permès enriquir i millorar els recursos del nostre racó de plàstica, com podeu veure a continuació. Gràcies Marta Yanini!


 

dissabte, 2 de març del 2013

Exercici d'introspecció sobre les pròpies capacitats i limitacions


Ara que acabem de començar el període de Pràcticum I, crec què és el moment idoni per realitzar una reflexió inicial sobre el meu autoconcepte com a professional. D’aquesta forma, m’agradaria realitzar un exercici de retrospecció per tal de fer-me conscient de les meves pròpies capacitat i limitacions en l’exercici de la docència.

Personalment, crec que les meves capacitats o punts forts són per exemple:
  1. Facilitat en la creació de propostes creatives i que responen als interessos dels infants.
  2. Capacitat d’interrelacionar les diferents àrees del saber per tal de dotar els aprenentatges de major sentit i significat pels infants.
  3. Saber provocar reptes cognitius adequats als seus interessos i capacitats dels infants tot i afavorint el seu procés de plantejament d’hipòtesis.
  4. Capacitat de saber relacionar els conceptes adquirits de manera teòrica per desprès aplicar-los a la realitat pràctica de l’aula.
  5. Facilitat i predilecció pel treball en equip, saber escoltar i respectar les idees i aportacions dels meus companys.
  6. Gran capacitat de reacció i pressa de decisions davant situacions inesperades
  7. I sobre tot, gran capacitat d’observació, anàlisi i interpretació de gestos, conductes i reaccions dels infants per tal de detectar qualsevol aspecte que sigui rellevant en el seu harmònic desenvolupament. 

D’altra banda, també sóc conscient de les meves limitacions amb la qual cosa cal destacar alguns dels punt febles que considero que he de seguir treballant.

  1. Dificultat per posar-me seriosa davant els infants en les situacions que demanen fermesa i adquirir un rol més autoritari. 
  2. Falta d’eines o estratègies per tractar certs temes tabú com poden ser la mort o la sexualitat.
  3. Resoldre certs conflictes entre els infants aconseguint que arribin per ells mateixos a acords.
  4. De vegades crec que podria deixar més temps perquè responguin els infants i deixar-los que construeixin per ells mateixos les frases sense anticipar-me a posar-los-hi les paraules a la boca.
  5. Crec que hauria de formular-los més preguntes per tal d’afavorir la seva capacitat de reflexió i raonament.
  6. De vegades tinc dificultat per saber identificar correctament la fase de lectoescriptura en que es troba l’infant.
  7. Dificultats relacionats amb el currículum sobre el fet de conèixer exactament quin són els criteris mínims que han de complir els infants a cada etapa degut a les múltiples maneres d’interpretar el currículum d’Educació Infantil. 
  8. De vegades em plantejo si seria capaç de guiar un projecte, saber cap a on em de tirar, quan explotar la espontània curiositat dels infants i quan limitar-la en allunyar-se del que és interessant que sàpiguen. 
  9. I la que més crec que em consta, que fa referència a la capacitat de mesurar el temps i adaptar les activitat al l’horari establert perquè no me falti o em sobri massa temps. 

Per tant, una vegada he realitat aquest profund i costós procés de conscienciació i reflexió intern, cal mencionar que els meus objectius estarien dirigit al perfeccionament dels meus punts fort i la millora dels meus punts febles per tal que puguin arribar a ser aspectes que domino i controlo. Una bona manera per fer-ho, és aprofitar el meu període de pràctiques per tal d’ensopir-me de les bones pràctiques que observi de mestres amb les quals compartiré aula durant quasi tres mesos per tal d’adquirir eines, estratègies i recursos dirigits i orientat en pro al meu creixement com a docent.