GRÀCIES ALS MÚSICS DE COLORS I A LA RAQUEL PER DEIXAR-ME ENTRAR EN EL VOSTRE PETIT MÓN. DURANT AQUESTS MESOS HEM BALLAT, HEM CANTAT, HEM RIGUT, HEM PLORAT D'EMOCIÓ, HEM SOMIAT... GRÀCIES PER TOT EL QUE M'HEU ENSENYAT I SOBRETOT PER L’AMOR I L’ESTIMA QUE M'HEU TRANSMET. NO US OBLIDARÉ MAI. OS ESTIM A TOTS!!

dilluns, 24 de juny del 2013

Reflexió final sobre les competències professionals adquirides

Certament, aquest segon període de pràcticum (3-6 anys), en el CEIP S’Olivera, he pogut vivenciar en primera persona una experiència realment enriquidora que m’ha mostrat per què vull ser mestre i sobre tot, quin tipus de mestre vull ser.

Mai oblidaré la sensació viscuda en retornar a l’aula de pràctiques una vegada havia finalitzat el període establert, i sentir l’amor i estima amb que em rebien els infants; les seves mirades, les seves abraçades, els seus crits d’alegria i els seus petons... van ser moment realment emotius. Tampoc no oblidaré mai la seva graduació, amb aquelles túniques blaves i barrets al cap... és com si els veiés graduats a la universitat i encara tenen tota la vida per davant. Com tampoc les seves dolces veus entusiasmades cridant a l’uníson el meu nom en entrar a la sala, mentre els seus familiars capgiraven el cap per veure qui entrava. Sense dubte, es tracta d’una reacció espontània i improvisada que mostra l’amor i l’estima que es pot arribar a sentir amb tan sols uns mesos de convivència. 

Són moltes les competències professionals que he pogut adquirit al llarg d’aquest període, totes elles relaciones amb múltiples àmbits que abracen gairebé tots els aspectes o requisits necessaris per ser un bon mestre. Fent al·lusió a alguns d’aquests, cal mencionar el desenvolupament que he experimentant en quant al meu propi autoconcepte professional. Gràcies a les profundes reflexions realitzes, precisament en aquesta eina, he pogut ser molt més conscient de les meves capacitats i limitacions. Crec que em trobo a un moment de creixement i enriquiment professional, però reconec que encara queda tot un camí d’aprenentatge al llarg de la vida i actualització constant, per tal de créixer i millorar a partir de la reflexió i innovació duta a terme en la pràctica diària com a docent, com també per afermar la nostra actitud ètica davant la professió que ens ocupa.

Altres competències que he desenvolupat i assolit, i que calen destacar degut a la seva rellevància en el camp de l’educació, fan referència al fet de mostrar estratègies que afavoreixin la convivència, la comunicació i, sobre tot, el treball col·laboratiu, tant amb les famílies com amb els propis companys. De fet, cada vegada sóc més conscient de la necessitat de la parella educativa, ja que permet compartir aprenentatges, experiències, sabers, dubtes, inquietuds, responsabilitats i, sobre tot, permet garantir més eficaçment donar resposta a les necessitats individuals que presenten tots i cadascun dels infants, així com la importància de treballar en col·laboració de les famílies, ja que suposen un punt de referència i ajuda en la nostra professió. I per últim, voldria deixar constància del gran assoliment que, segons el meu parer, he adquirit en quant a la competència d’aprenentatge autònom, la qual suposa d’especial rellevància per tal de disposar de les eines i estratègies necessàries per saber respondre i reconduir les diferents situacions que ens puguin donar de la manera més satisfactòria possible.   

No obstant això, crec fermament que era precís començar el meu discurs rememorant aquells emotius instants perquè, juntament amb altres com ara veure als infants com creixen i maduren, estar presents davant els seus progressos i assoliments com també limitacions per ajudar-los a superar-les, mostrar-los-hi el plaer pel descobriment i l’aprenentatge, així com acompanyar-los durant el procés de construcció de la seva pròpia identitat, són les raons que realment em motiven i inciten a exercir com a mestra d’Educació Infantil, i és que és aquesta sensació la que vull sentir cada matí en arribar a classe i veure que els meus infants són feliços.

Per últim, m’agradaria compartir amb el lector un seguit d’ítems sorgits fruit de la reflexió realitzada a partir dels aprenentatges i coneixements que he adquirit arran de la meva experiència com a aprenent de mestra, i que he enumerat per tal de facilitar la seva estructuració i lectura. 

ü  Objectiu: que siguin feliços
ü  Transmetre’ls estima, afecte, seguretat, normes i límits, etc.
ü  Escolta activa als infants
ü  Tenir en compte les seves opinions i idees
ü  Ells són els protagonistes del seu aprenentatge
ü  Acompanyar-los i guiar-los però no “omplir recipients buits”
ü  No avançar-me deixar-los expressar-se
ü  Demanar-los el perquè de tot, fer-los preguntes per tal d’incitar-los a la reflexió
ü  Deixar-los fer hipòtesis i no donar-los la resposta à ho investiguem entre tots
ü  Plantejar-los dubtes i reptes
ü  No donar les solucions fetes, les han de trobar ells amb la meva ajuda. (conflictes entre companys, equivocar-se a l’hora d’escriure, etc.)
ü  Respectar les diferències d’aprenentatges, respectar els ritmes individuals de cada infant.
ü  Donar-los temps per parlar, per menjar, per fer les activitats à és el concepte d’una escola lenta
ü  La quantitat d’aprenentatge que poden fer amb la metodologia de treball per projectes “constructivisme”
ü  Fomentar el treball en equip
ü  Mestre actualitzat, format, implicat amb els infants, les famílies i l’escola.
ü  Respecte pel medi ambient
ü  Qualsevol activitat, tasca o procés és un motiu d’aprenentatge
ü  Importància de les rutines
ü  Gran participació i implicació de les famílies. Treballar al costat nostre. Son un gran punt de referència i ajuda en la nostra feina. Compartim objectius: formar als infants.
ü  Ensenyar-los a aprendre a pensar i reflexionar 


divendres, 21 de juny del 2013

Conferència de M. Díez: La Cura Emocional a la Primera Infància

En aquesta nova entrada, m’agradaria deixar constància sobre la magnífica conferència realitzada en el dia d’avui per la mestra i psicopedagoga Mari Carmen Díez Navarro titulada “Les coses del sentir: La cura emocional a la primera infància”. Aquestes són les anotacions més destacades i rellevants que vaig recollir de la ponència. 


Metàfora del formatge. Semblança dels forats amb el no saber, els errors, etc. Cadascun a aportat una nova reflexió per millorar la pràctica docent. Si  no hi hagués moments de dubte, no hi hauria moments satisfactoris i d’assoliment de reptes.

Metàfora del pis de d’alt i de baix: les coses de dins, dels sentiments, de les emocions, les coses que se senten (el pis de baix), mentre que els pensaments estan d’alt (el pis de d’alt).  El de baix mana sobre el de d’alt.
Tothom, no només els mestres, tenen un pis de d’alt (el que pensen) i de baix (el que senten).

Una escola sense algun dels agent implicats en el sistema educatiu (mestres, infants o famílies) no tendra sentit.

Els mestres estem en una posició privilegiada perquè en el paper que tenim, em de provocar la implicació de cada infant de forma particular. Segons ella, la part més complicada de la funció del mestre és atendre a les necessitats de tots i cadascun dels infants.

Narració de casos reals:

ü  Un infant molt mogut i inquiet però que no parla mai de sentiments, només d’accions i moviments. Ha d’haver un vincle i una complicitat amb cada infant. La cara diu més que les paraules. Importància de la comunicació no verbal. Ella els anomena “trucos, chispadas”.  
ü  Un nen que venia a dormir constantment a la cama dels pares i ells volien acabar amb aquesta conducta. Ella va proposar que li posessin un pestillo a l’habitació.
ü  Hi ha que ser clars amb els infants. “si no vols, no vinguis a l’escola” li va contestar a una nena. Una nena li va preguntar “t’agrada venir a l’escola?”
ü  Infant difícil. Era molt callat però quan parlava era per ficar-se amb algun company. El nen li va portar a la mestra 43 pots de cilindres diferents que va trobar a la classe a mode d’ofrena.
ü  Una nena molt sensitiva. Li va dir a la mestra “me siento sola en el patio. Nadie juega conmigo” va contestar a un sentiment de soledat, amb una acusació.

Els vincles s’han de viure i desprès ja es pensaran. No pots dir “a veure quin vincle tindré amb tal o altre infant...” som depositaris de tots els afectes i maneres d’estimar de cada casa. Així a alguns infants els haurem de frenar, a altres els hem d’incitar a expressar les seves emocions i sentiments, etc. Per al d’arribar a món afectiu dels infants, partint del teu propi. No d’alt a baix, sinó de baix a d’alt. Quin tipus de mestre sóc? No podem ignorar qui som i com estam/ens sentim.

*L’escola té una espècie de criança compartida amb les famílies. Ha de ser tendre.

ü  Una nena que ha d’abandonar l’escola perquè els seu pare canvia de feina i s’ha d’anar a l’estranger. Destaca l’empatia mostrada pels seus companys. Conte “El gran viaje del señor M.”. La primer frase del conte diu “cuando se murio su hijo, el señor M. Lo dejó todo”.


*Si els mestres intervinguéssim en el tema emocional com acompanyants, els infants s’obririen més, ho expressarien, serien més feliços. Tot això s’ha de parlar a classe. Hem d’ensenyar als infants a posar paraules als seus sentiments perquè així es sentiran més tranquils i menys angoixats. No hem de caure en l’error de programar el tema dels sentiments, el tema dels números, dels les figures geomètriques, etc., sinó que hi ha multitud d’oportunitats en la vida d’aula en les que tot això es pot treballar d’una manera real, significativa i contextualitzada. 

ü  Cas de l’infant al que li expliquen què són els gels demanant-li què sent quan la seva mare agafa a un altre nen.

*Els mestres hem d’aprendre a dir als infants “tranquil que això ens passa a molts” d’avant d’un sentiment que no saben controlar como d’ira o gels. D’aquesta forma, ensenyem a l’infant que ell no és dolent. Li donem alliberació. L’hem d’ensenyar estratègies per respondre a aquells sentiments.

*Per als infants, els punts principals de preocupació i interès són: els seu cos, sexe, tolerar la frustració, com es neix, es movent, com pot morir si no ha nascut (en el cas d’un avorto natural). Cal destacar, que temes difícils d’explicar com ara la sexualitat o la mort, hem d’estar preparats. Hi ha articles interessants de Vicent Arnaiz que ens poden ajudar. No podem donar l’esquena a aquests temes perquè formen part de la vida.
Per tant, tenir en compte el dia a dia, la quotidianitat, els temes d’interès propis de l’edat. Tenint en compte això, intervenir de la millora manera però no deixar res sense tractar. Tot i que no sapiguem que dir. Per exemple, podem demanar a la resta d’infants què pensen ells.
Quan sorgeix un problema, en lloc de demanar enseguida “tu has fet això? Per què ho has fet?”, és molt millor que es tranquil·litzin i es calmin. Tractar-ho una hora més tard per parlar amb perspectiva i amb seny.

Estratègies davant conflictes:

1.      Anem a parlar.
2.      Mirar-nos les cares. Per saber si els gestos facials corresponen amb el que s’està dient.
3.      Posar la llei. No val tot ni podem fer tot el que volem. (Cas d’una nena que no té normes ni regles. Moltes vegades els pares necessiten que existeixi un perill físic real per tal d’adonar-se de la problemàtica de no dir “no”).
4.      Valorar el que passa. Reforçament positiu. Estar pendent del canvi per premiar la conducta positiva i no reaccionar únicament quan es fa allò dolent.
5.      Donar pas a les emocions. Expressar la inseguretat per introduir-se a un grup de joc. D’aquesta forma algun que es senti així ho podrà expressar.
6.      Mirar el que està passant i assenyalar la conducta d’aquells que no paren quiets i no escolta. D’aquesta forma tot el grup estarà més atent. 
7.      Expressar estratègies per enfrontar-se davant diverses situacions. Per exemple quan algú t’agredeix, podem respondre cridant, sortint corrent, cridar a algú altres, etc. però mai pegant com a resposta.

*Com a cloenda, dir que allò més importat dels mestres d’Educació Infantil és donar-los les eines per tal que sàpiguen qui són, que se’ls hi mou per a dins i sàpiguen reconèixer el seu món interior.

*Tot el que tenim en el pis de d’alt ho hem après de manera teòrica amb la carrera. Però cal fer un aprenentatge de tipus més emocional, propi del pis de baix, a partir de la introspecció, l’autoanàlisi, enfrontar les nostres pors, etc. val la pena que els infants es sentin acompanyats per nosaltres.

*És interessant practicar el contagi d’una passió. Quines coses t’agraden, quines no, què t’emociona i què no. La mestra provoca amb el seu interès, que els infants es contagien d’aquelles aprenentatges i sabers. La gent necessitem apassionar-se per viure intensament cada moment i els infants també. No hi ha res millor que la sensació de ser mestre essent tu mateix i contagiant als infants de les teves passions.    

dimarts, 11 de juny del 2013

Un somni fet realitat!

Desprès de dos dies venint a l'escola, fora del període de pràctiques, durant tot el matí i la tarda per tal d'acabar d'implementar el nostre projecte de millora, podem dir molt orgulloses i satisfecte per la feina feta que... hem concedit a l'escola de S'Olivera poder veure l'inici del seu somni fet realitat!!! 

Avui hem finalitzat el nostre projecte de millora, i no podem dir altra cosa que estem realment orgulloses i satisfetes per la feina realitzada. Ha estat un dur, difícil i llarg camí per arribar fins aquí però de fet els resultats obtinguts reflecteix l'amor i la passió amb que ho hem fet.  

Personalment, aquesta experiència m'ha enriquit molt perquè mai havia realitzat anteriorment la documentació de cap racó i la veritat és gràcies a aquest projecte de millora he après la importància i dificultat de l'observació i la documentació, ja que suposa donar visibilitat i narrar la història del propi centre, de transmetre a les famílies què es fa a dins les aules i abrir així les seves portes per tal de fer més estreta i forta la relació família-escola.  

A continuació, teniu la presentació en format pechakucha que vam realitzar per exposar davant de les nostres companyes i tutores, amb informació rellevant sobre el projecte com ara aspectes teòrics en els que ens hem basat, imatges sobre el procès realitzat i la presentació final dels tres plafons de documentació. Esperem que us agradi!


divendres, 7 de juny del 2013

Assistència a la ponència de l'AMIPA sobre la Llei LOMCE i el Decret TIL

Avui he tingut la oportunitat i privilegi d'assistir a una ponència de Luís Orozco en la que es pretén informar a les famílies sobre la nova reforma educativa Llei LOMCE i el decret TIL.

En primer lloc, ens han llegit la carta escrita pel claustre de professors del CEIP s’Olivera en la que exposen el seu rebuig cap a l’aplicació d’aquesta nova llei. Els polítics pretenen  implantar-la a partir del curs vinent (setembre). Cal saber, tal i com ha exposat Orozco, que des de que Espanya va entrar en un sistema de govern polític de tipus democràtic, s’han realitzat set reformes generals educatives i quatre plans d’estudis diferents com podem veure aquí.

Segons ell, ens mengen el coco amb el tema de la competitivitat que només implica eficàcia pel mercat. També exposa que cal substituir la competitivitat per l’excel·lència individual, ja que no tots servim per a tot. L’escola ens ha d’ajudar a créixer desenvolupant al màxim les nostres potencialitats per tal d’extreure el millor de cada individu, és a dir, allò en el que són competents. Aquest supòsits, per tant, recolzarien una educació que atengués a la diversitat i als individus, donant així resposta a les seves necessitats.


Un altre aspecte interessant que ha tractat, fa referència a la comparativa establerta entre el Sistema Educatiu Espanyol i altres com el de Finlàndia. Algunes de les afirmacions enumerades de les avantatges de l'educació a Finlàndia són les següents:

-          El seu sistema educatiu garanteix el 93% d’èxit escolar al igual que Corea del Sur, gràcies a la seva cohesió social.
-      Mantenen la mateixa llei educativa des de fa més de 20 anys, aplicant lògicament reformes segons els avanços establerts en la cultura, gràcies a un pacte de govern en la que es va acordar establir la seva lleu educativa amb independència del govern del moment. Les proves PISA, avalen que els finlandesos són els millors preparats de tota Europa.
-      A través de l’educació, aconsegueixen que les diferències entre els alumnes siguin les mínimes de tal manera que funciona a mode d’acció compensatòria de les desigualtats. Es realitza una ensenyança particularitzada per a cada individu, segons les seves necessitats particulars.
-          En quant als recursos, cal destacar que l’ensenyança per aquest país és gratuïta fins a la universitat.
-          Gran preparació i reconeixement del professorat. Estan molt ben considerats i pagats. 


Finalment, m'agradaria deixar constància d'un vídeo molt interessant en el que fan una entrevista a Tonnuci sobre el que suposar l'aprovació i implementació de la Llei LOMCE perquè tothom ho entenguem. 

dijous, 6 de juny del 2013

Presentació dels plafons de documentació

Avui és un dia molt especial perquè estem una pasa més a prop de complir el nostre propòsit de creació de plafons de documentació de tres racons intercicle i que, a més a més, suposa fer realitat un dels somnis més dessitjats per l'Equip Directiu del centre de S'Olivera. 

Desprès de vàris dies en els que rebut els materials demanats com ara les imatges, els marcs de fotos, les fustes contraxapades, les lletres amb els títols, etc., avui finalment hem pogut començar a fer el disseny i distribució en pla dels plafons documentatius. I aquest ha estat el magnífic resultat!!!


dilluns, 27 de maig del 2013

Aproximació de pressupostos

Durant aquests darrers dies, hem visitat diferents empreses i tendes en les que hem de comprar els materials necessaris per a fer realitat el nostre projecte. Gràcies a això, hem pogut comparar diferents preus per tal de demenar-ho allà on és més barat, amb la finalitat d'adaptar-nos al pressupost cedit per part del centre. A continuació deixaré constància de la fulla amb la comparativa de preus. 

Racó d’experimentació
MATILDE
TOTAL
4 lienzos 50x50: 21*4=84€ à - 1 mostra: 63
2 lienzos (verticales) 50x80: 24*2=48€ à -1 mostra: 24
1 lienzo (horizontal) 80x40: 24 à mostra: 0
3 vinilos en redondo (30-35-40): 14*3=42€  
198+IVA (41.58)= 239.58
-3mostres= 129+IVA (27.09)=156.09
PAPÁ ÁNGEL

4 lienzos 50x50: 21*4=??
2 lienzos (verticales) 50x80: 24*2=??
1 lienzo (horizontal) 80x?:??
3 vinilos en redondo: 14*3=??
200-250

Racó de la llum
MATILDE
TOTAL
10 fotos 30x40. 1.12*10=11.2€ à - 1 mostra: 10.08
11.2€
-1 mostra: 10.08€
IBIFOTO

10 fotos 30x40. 4*10= 40€
40€

Racó de construccions
MULTIPRECIOS WANG SL
TOTAL
Marco clips
30x40=2.72 à 9*2.72
40x50=4.05 à 2*4.05
50x60=6.90 à 2*6.90
46.40€
MATILDE

Paper brillo
9 posters 40x30
2 posters 50x40
1 poster 50x60
1 poster 60x50

IBIFOTO

Paper fotogràfic
9 fotos 40x30 = 36€
2 fotos 50x40 = 17 €
1 fotos 50x60=?
1 fotos 60x50=?
53+?

Fons dels racons: fusta contraxapada
MADERAS IBIZA
TOTAL
Opció 1:
Opció 2:
Opció 3: 9 taulons 1’45/1’45/1’45x1’22/1’18 i transport


193.19€
FUSTERÍA EIVISSA

6 taulons 1’22x1’81. 0’5cm

Sense IVA: 190€
Amb IVA: 229’90€

Títols i lletres racons
S’OLIVERA
TOTAL
Aeronfix
Impressió lletres
Retallar, plastificar, procés

MATILDE

Lletres may 15cm
Lletres may 10cm
Lletres min 5cm
Lletres may 5cm



TOTAL (MATILDE + MULTIPRECIOS WANG SL + MADERAS IBIZA OP.3)
405.76 + fotos construccions (20-25€aprox.) + ¿letras?

divendres, 24 de maig del 2013

Experiències com a aprenent: un cas de rebel·lia

Avui m'he topat de front amb un cas de rebel·lia que realment ha posat a prova la meva paciència i dotes com a mestra. Considero interessant deixar constància d’aquesta vivència perquè la seva reflexió m’ajudarà a analitzar objectivament la situació i respondre qüestions com ara què ha passat i com he reaccionat davant la realitat viscuda, per tal de trobar eines i estratègies que m’ajudin a millorar i créixer com a futura professional de l’educació.

Tot va començar durant un taller de ball que vaig preparar amb el grup d’infant. Era la primera vegada, durant el període de pràcticum II, en que em vaig trobar durant un període més prolongat tota sola davant el grup d’infants. És per això, que suposo que l’absència de la tutora havia provocat en el infant protagonista de la nostra història la voluntat de reptar-me per comprovar fins a on podia arribar.


Desprès de diverses cridades d’atenció per la meva part, pel fet de molestar a altres companys, no escoltar i en definitiva, destorbar la classe, li vaig convidar a sortir fora de l’aula durant uns minuts per tal que es relaxés. Fins a cinc vegades me va dir que no s’aniria!! Com es possible que un infant de cinc any pugui reptar d’aquesta forma a un adult?? Imagino que la meva estreta relació amb la nena i l’especial estima que li tinc, feia que em tractés gairebé com una amiga més, però havia de demostrar-li que aquesta no era la relació ni el comportament que havia d’adquirir i li vaig ordenar que sortís fora. Al cap d’una estona la vaig convidar a entrar i vaig tractar que reflexionés i m’expliqués què havia passat i què pensava sobre la conducta que havia tingut. Finalment em va demanar perdó a mi i als seus companys per voluntat pròpia. Així si, petita meva! 

dijous, 23 de maig del 2013

Disseny d'una sessió de psicomotricitat: Capses i més capses!

Desprès de varies setmanes pensant en una proposta per fer amb els infants en un sessió de psicomotricitat, li vaig comentar a la meva tutora de fer una proposta innovadora i arriscada, que no s’havia fet abans a l’escola. Aquesta activitat, consistia en emprar com a material principal, capses de cartró. Moltes capses de diferents grandàries de cartró. Per tal de dissenyar i planificar aquesta sessió, em vaig inspirar en els coneixements teòrics adquirits a l’assignatura de Desenvolupament Psicomotriu a la Primera Infància impartida a la carrera, així com un curs monogràfic que vaig realitzar per compte propi impartit a càrrec de l’Escola de Temps Lliure i Animació de s’Espurna, de manera que he pogut posar en pràctica aquests sabers.

La meva proposta, consistia en que els propis infants deixessin volar la seva imaginació i creativitat per tal de realitzar el joc i moviments que els motivessin en cada moment. A més a més, es tracta d’una activitat significativa, ja que està relacionada amb el projecte que estem treballant en aquell moment a l’aula. És per això, que com a materials addicionals afegirem cintes de mesura i metros, per tal que puguin fer les seves hipòtesis. Destaca el descobriment de dos nens tal i com narrarem més endavant. A continuació presento el desenvolupament de la sessió de psicomotricitat, a través de la narració de l’experiència, així com material fotogràfic que us ajudi a crear una imatge molt més fidel de la realitat viscuda. Espero que us agradi tant com van gaudir els propis infants!

CAPSES I MÉS CAPSES!

Nombre de la sessió
Capses i més capses!
Nombre d’alumnes
26 alumnes
Edat dels alumnes
5 - 6 anys
Temps destinat a la sessió
60 minuts




         Material 
         necessari
  •            Matalassos de psicomotricitat
  •             Espatlleres
  •             Banc
  •             Plinton
  •             Cama elàstica
  •             Capses de cartró de diferents grandàries
  •             Tubs de cartró
  •             Metros varis.

*Els dos darrers materials, els introduirem a la meitat de la sessió, una vegada passada la primera part de desfogament. En aquesta ocasió. Els metros ens ajudaran a mesurar l’alçada de les diferents construccions realitzades pels infants amb les capses i els matalassos. Es tracta d’una bona oportunitat per posar en pràctica la proposta que estam realitzant paral·lelament en les sessions de projecte en les quals estem mesurant a na Lucy, el primer mico en l’evolució.



        Objectius
  •             Manipular i conèixer les possibilitats de les capses de cartró.
  •             Realitzar construccions de diferents grandàries.
  •            Familiaritzar-se amb els sistemes de mesura més usuals.
  •           Fomentar la imaginació i la creativitat.








          Ritual 
         d’entrada
-        Arribem a la sala de psicomotricitat i seiem en cercle. Els infants es lleven les sabates i es posen els mitjons de manera autònoma.
-    Presentem la temàtica de la sessió. Per això, demanem als infants si veuen alguna cosa diferents a la sala. D’aquesta forma els fem partícips i protagonistes de la proposta. Els expliquem que aquesta sessió tindrà un nou material; capses i més capses de cartró. Amb elles, podran fer volar la seva imaginació: amagar-se, fer construccions, mesurar-les, construir una torre, etc. També els fem saber que al cap d’un temps introduirem un altre material que serà sorpresa, per tal de crear expectativa. 
-          A continuació, recordem les normes. Començarem per les positives demanant-los quines coses sí podem fer a psicomotricitat com ara córrer, saltar, lluitar, i sobre tot, passar-ho molt bé. Desprès els demanarem per aquelles coses que no poden fer com ara pegar, tirar del cabell, espitjar o destruir les construccions dels companys. D’aquesta forma, donem major importància a aquells aspectes positius reforçant tot allò que si podem fer, en lloc de centrar-nos en la part negativa. També els informen que els avisarem cinc minuts abans d’acabar la sessió, i de la senyal que farem servir per indicar el final d’aquesta i que han de començar a recollir el material emprat. Pot ser a través del xiulet, palmades, etc.










Desenvolupament
Enderrocament de la torre
En la proposta que aquí presentem, hem realitzat tres torres (dos de matalassos i una centra amb les capses de cartró). La psicomotricista contarà fins a tres i els infants sortiran corrent per enderrocar la torre. Podem crear un mica d’expectació tardant en contar per tal d’augmentar l’emoció dels nens.

Fase de desfogament
En un primer moment, les activitats de l’infant seran principalment de desfogament i alliberació de tensions que es traduiran en un joc amb accions com ara saltar del plinton o la cama elàstica, caure als matalassos, botar, trepar per les espatlleres, colpejar-se, xocar-se, etc.

Fase de joc simbòlic (en aquesta fase, intruïm els nous materials previstos)
Passats els primers 15-20 minuts, podem observar un comportament més tranquil en els infants, i comencem a observar els primers jocs més elaborats. Es tracta d’un joc simbòlic en el que la imaginació cobra un paper molt important. Predomina aquí la construcció de castells de princeses i prínceps, super herois que lluiten contra els malvats, jocs d’amagatalls, etc.

A més a més, gràcies als nous materials introduïts com els tubs de cartró i les cintes de mesurar, afavorim jocs més elaborats i amb un major grau de desenvolupament del pensament matemàtic, entre altres. Així doncs, podem destacar el descobriment de dos nenes, que van trobar dos matalassos que mesuraven exactament el mateix que na Lucy; 120 centímetres! Enhorabona boixes!




        Tornada a la 
             calma
  • Cinc minuts abans de finalitzar la sessió, la psicomotricista avisarà als infants, mitjançant la consigna donada, de que ha terminat el temps de joc i s’ha de recollir el material.
  • Reunim a tots els infants a la zona  d’assemblea de la sala i tractem de que tornin a la calma mitjançant la relaxació i la respiració pausada. 
  •  A continuació, demanarem a cada infant les sensacions viscudes; si ho han passat, bé, amb qui ha jugat i a què, etc.



                 
     Representació
    Per a la fase de representació, volia utilitzar un material modelable que permetis als infants construir en volum per tal que poguessin simbolitzar la experiència viscuda durant la sessió. El fang, era una excel·lent opció però degut a la falta de temps disponible, vam optar per la plastilina. D’aquesta forma, fer grups de joc o de manera individual, els infants van poder mostrar el seu joc a través de l’expressió plàstica.


            Ritual de   
             sortida
  • Els infants es lleven els mitjons de psicomotricitat i es posen les sabates tot sols. D’aquesta forma, treballem l’autonomia personal.
  • Sortim de la sala i tornem a l’aula.
  • Utilitzem les produccions dels infants per fer un petit museu que disposem fora de la classe i que els pares podran observar en recollir als seus fills.


A continuació, us deixo una presentació en Movie Maker amb les imatges més significatives de la sessió. Espero que us agradi tant com van gaudir els propis infants!